Com els dracs i els ogres dels contes

(Publicat a la revista Saligarda, de la Garriga, el mes de febrer de 2011)


Molts contes de la infància aconseguien fer-nos por o provocar-nos angoixa gràcies al drac o a l’ogre que, còmodament instal·lats en una cova o un castell dels afores del poble, esperaven tranquil·lament que els vilatans els duguessin els tendres nens o les joves donzelles que devorarien abans de la becaina.

Els vilatans eren conscients de la insaciabilitat  del monstre, i del suïcidi que significava no plantar-li cara: què passaria quan no quedessin nens ni donzelles, quan no poguessin satisfer la seva gana interminable?

El monstre del nostre conte d’adults es diu Mercat, i, com ho feien els espantats vilatans dels relats de la infància, li oferim nens i donzelles en sacrifici: el monstre Mercat té gana i li oferim una reforma laboral; el monstre Mercat té gana i li oferim una rebaixa col·lectiva de sous; el monstre Mercat té gana i li oferim la retallada de les pensions; el monstre Mercat té gana i li oferim deute escombraria a preu d’or; el monstre Mercat té gana i sacrifiquem la hipoteca. Al conte de la infància, els vilatans acceptaven el sacrifici  per a sobreviure. Al nostre conte d’adults, ens volen fer creure que tots els sacrificis els hem de fer per salvar l’estat del benestar, però hauríem de fer memòria i recordar com acabava el conte, quan érem nens: arribava el moment de plantar cara i de no enviar ni un nen ni una donzella més a ser devorats; arribava el moment d’enfrontar-se al monstre insaciable. Ara sabem que el monstre Mercat no en tindrà mai prou amb els nostres sacrificis. Haurem de plantar-li cara i, entre tots, buscar un final alternatiu al nostre conte de grans: domar el drac i l’ogre, posar-los a treballar, i que el poble s’ompli novament de nens i de donzelles.