diumenge, 30 de gener del 2011

Maria Porter Moix

(Parlament a l'Ajuntament amb motiu del seu nomenament com a filla adoptiva d’Altafulla el dia 8 de gener de 2011)

Si bé és cert, com diu ella mateixa, que viure a Altafulla és un privilegi, no ho és menys que, per a Altafulla, tenir a la meva tia Maria com a veïna és, també, un privilegi. Que tingui casa aquí és bo, doncs, per totes les parts.

I parlant de casa, si coneixeu la casa de la Maria convindreu amb mi que és un fidelíssim retrat del seu tarannà, una al·legoria perfecta del seu caràcter i de la seva actitud vital.

Només entrar al jardí, ens trobem al bell mig d’un paisatge cent per cent mediterrani, on la bellesa no està enemistada amb la funcionalitat, i on el que és bonic es casa amb el que és perfumat, olorós, alimentici o curatiu.

El garatge ja fa molt de temps que va expulsar el cotxe --un munt de ferralla que només serveix per dur-nos amunt i avall-- dels seus dominis, per donar aixopluc al que resta de la Llibreria Porter de Barcelona, al Fons arxiu de Josep Porter i de Maria Moix i a milers de papers i documents que, quan té una estona, la Maria va endreçant amb mètode i paciència.

La planta baixa, dominada pel gran saló menjador, és trufada de prestatgeries plenes de llibres de totes les èpoques, en tots els idiomes i sobre tots els temes possibles. Els pocs espais lliures de les parets els han conquerit quadros i gravats, i completa el panorama un piano de cua que té molts i molts anys d’història familiar, al damunt del qual reposen desenes de fotografies, bàsicament dels seus pares, dels seus nebots i dels fills dels seus nebots.

I a la planta superior, la seva habitació i tres més, però amb la particularitat següent: hi ha tantes habitacions com lavabos complerts, i totes les habitacions tenen sortida a balcó o a terrassa o amplis finestrals. I és que, més que una casa d’una noia soltera, la casa de la Maria és un hostal on tothom és benvingut i on tothom és tractat en, exactament, els mateixos termes de confortabilitat i de dret a la intimitat que ella mateixa  s’atribueix.

Els que la coneixeu estareu d’acord amb mi que, en aquest cas, la descripció de la casa ens apropa molt a la descripció de la persona que l’habita...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada