la Garriga submergida, 5/6

Tanca ronda el Pere, cinc i tres, de l’altre cantó del doble cinc del Joan. Des de molt jovenet, el Pere va estimar la Maria de can Pujolar. Quan tenia quinze o setze anys van sortir plegats unes quantes vegades, van anar al cinema, i a la festa major, a l’envelat del Passeig, i a l’aplec del Puiggraciós, i fins i tot van arribar a fer-se petons, unes quantes vegades, al cinema Alhambra i al Patronat i a can Xicorder i a la cantonada de ca la Maria, al barri de can Noguera, però la Maria es va enamorar perdudament d’en Jacint, més gran, més alt, més ben plantat, més viatjat, i s’hi va casar, de penal, quan amb prou feines tenia divuit anys, i als dinou ja tenia una criatura, i als vint-i-un ja en tenia dues, i abans dels vint-i-cinc la seva vida ja era l’infern. El Pere no va deixar mai d’estimar-la i, de fet, ni es va casar ni se li van conèixer altres novies. Molt de tant en tant festejava amb noies del poble, o del Figaró, o de Samalús, però mai arribava a prendre-s’ho prou seriosament, i les xicotes es cansaven de la seva indefinició i l’engegaven. Malgrat la prematura decadència del seu aspecte –la llum dels ulls se li fonia, els cabells roigs es tornaven cendrosos, els pits turgents claudicaven abans d’hora—el Pere seguia enamorat de la Maria, i la saludava amb reprimida devoció, i li duia el cabàs de la compra, el dissabte, i feia gràcies a les criatures malgrat que li evocaven massa en Jacint, i sempre tenia uns caramels a la butxaca per si se les trobava pel carrer.

Un vespre, en creuar-se, va veure un blau molt lleig a la galta de la Maria, li va demanar com t’ho has fet, això, i ella va contestar amb evasives, ai Pere, quina caiguda més tonta. Unes setmanes més tard, va veure la Maria amb el braç embenat i la cara plena de por, procurant evitar-lo, i les evasives van seguir, estic feta un desastre, noi, he relliscat a la banyera. El Pere va prendre la decisió quan, un matí, va veure clarament dues cremades de cigarreta al coll de la Maria, no sé pas quin mal bitxo m’ha picat, Pere, estic de pega, i una altra, inequívoca, a la mà d’una de les seves filles, i els ulls de totes dues implorant ajuda. Al capvespre va treure una cadira al carrer i es va posar a esperar que el Jacint passés davant de casa, passa, Jacint, passa, que farem una cerveseta, i garrotada al canto, i una altra, i una altra i quan el va tenir ben mort el va tallar a bocins amb la destral de son pare i va posar els trossos de Jacint, 13, al congelador gran de quan la mare tenia la botiga, cada tros en una bossa de plàstic de les d’escombraries, i després ho va netejar tot i es va dutxar i es va posar el pijama i se’n va anar a dormir, i al llarg de les 13 matinades d’estiu següents, amb un tros de Jacint dins d’una bossa de plàstic de les d’escombraries dins la motxilla, avui la mà i un tros de braç dret, demà un tros de cuixa esquerra, se’n va anar d’excursió, vols venir amb mi, Jacint?, a la muntanyeta, i a San Cristòfol, i a Puiggraciós, i als cingles de Bertí, i al Pla de la calma, i al Tagamanent, i al Malhivern, i cada matinada enterrava un tros de Jacint, i cada dia es trobava més lleuger, i el darrer dia li va enterrar el cap i mentre ho feia li va dir noi, no és per res però fas mala cara, Jacint, i, si em permets el comentari, trobo que últimament estàs molt dispers, i es va posar a riure i va pensar que era un riure dolent i es va espantar una mica i es va prometre no caure-hi mai més però no ho he pogut evitar.

Durant un parell de mesos, de lluny, es va fer càrrec de la Maria i les filles, i quan ja va semblar clar que, definitivament, el malnascut del Jacint no tornaria, per mi com si se’n vol anar a viure a la lluna, el fill de puta, a la Maria i a les nenes no les toques més, cabró, va demanar permís per besar-la i des d’aleshores viuen junts, i el Pere és el millor pare del món, i la Maria, ja gran, torna a ser la noia que enlluerna els seus dies i les seves nits.